A voltes amb la neutralitat de la xarxa

Llegeixo via Meneame[es] dues entrades sobre un tema que últimament està massa “de moda”, les amenaces a la neutralitat de la xarxa.
El polítics/legisladors tenen una fixació sobre el control de la xarxa que, o bé és malaltís, o bé implica un interés econòmic. Els “lobbys” apreten fort i com vaig dir en una entrada de fa uns dies els únics perjudicats som nosaltres.
Som com una vaca que abans munyien manualment (pre-internet) i ara ens conecten a munyidors elèctrics (era internet). Com que no en tenen prou ara volen augmentar el poder de succió de la bomba munyidora.
Creuen que la vaca ho aguantarà tot.

Si al final la vaca es queda sense llet em sembla que si que tirarà alguna coça.

Sembla que estan decidits a aconseguir una internet controlada (França ja ha començat), perque es veu que si som productors de notícies/informació i, per tant, estem informats els fa por. Volen administrar la informació que ens arriba.

Al final haurem de votar al Partit Pirata encara que jo no les tinc totes quan algú es dedica a la política però sembla que ens hem de moure si volem que se’ns escolti.

Anuncis

Les empreses farmacèutiques i la llei del mercat.

Acabo d’escoltar  el podcast de Cultura Libre[es] sobre “Farmacéuticas, Medicamentos y Patentes“[es] i fa una mica de por adonar-se de les coses que fan i de les que no fan i haurien de fer.

Les farmacèutiques s’estan convertint en empreses generadores i gestores de patents.

Quan la patent per un medicament està per caducar el que es fa es una petita modificació per poder seguir cobrant dels malalts per un medicament que fa el mateix que l’anterior (fenòmen evergreening)

Uns altre dels fenòmens de les empreses farmacèutiques em recorda a les discogràfiques i els discos de remixes. Tens tants propietaris del drets de les músiques que no hi ha manera de publicar un dics de re-mescles per la quantitat de gent a posar-se d’acord en la cessió dels drets. Tantes patents per desenvolupar un medicament que no hi ha manera de poder-lo treure a la venda.

Sento haver fet una entrada tan llarga però estem en mans de farmacèutiques que gasten esforços en màrqueting i en mantenir el negoci i gasten menys en investigar sobre noves malalties per que no tenen segur que tindran una compensació econòmica al esforç que apliquen. Massa assajos clínics per saber si el principi actiu funcionarà. Es millor investigar en malalties cròniques per que tens un “client captiu” que necessita el teu remei.

És trist però per ara és el que tenim.

Ens volen expremer com una Taronja

M’arribat via Twitter un comentari sobre la iniciativa de que les companyies telefòniques cobrin més per oferir-nos serveis “especials”[es] (Twitter, Facebook, Youtube, Wikipedia,…) carregant-se la neutralitat de la xarxa.

Com diuen a l’article bàsicament Telefónica-Movistar ha convertit una mínima inversió en beneficis durant uns anys.

Ara te una massa molt gran de gent usant la seva xarxa i veu que necessita invertir per poder mantenir un servei adequat. El que vol fer és cobrar el mateix a gent per oferir menys serveis (quota bàsica: pàgines web i correu electrònic).

Jo ho assimilo a quan vas a PortAventura i pagues un Fast-Pass (cua ràpida) per no fer cues. Si tothom pagués per no fer cues, la cua seria la mateixa (les mateixes característiques de connexió actuals), però ells guanyarien més diners i els “clients” cabrejats per un servei més car.

En cas de pèrdua de la neutralitat de la xarxa espero que el col·lectiu d’internautes es mobilitzi.

Esport, tot a 1 Euro

Llegeixo al blog del Martí Perarnau “El éxito estará en la austeridad“[es] una descripció dels moviments del mercat dels clubs de futbol de la Liga Española.
L’austeritat ha arribat a la “Millor Lliga del Món”. Equips que fitxen jugadors de lligues estrangeres per 150.000 euros. No se a quants anys enrere ens hem de remontar per veure números semblants.

Així com vam tenir la bombolla immobiliària, la bombolla que, crec personalment, va iniciar el Madrid amb el fitxatge d’en Figo finalment ha esclatat.
Esperem que el món del futbol en general aguanti i no desaparegui engolit pels deutes.